INTRODUCCIÓ DE L’AUTOR


Ramón Tarter i Fonts,

Historiador

CampanaRecordo la primera vegada que l’Acadèmic i Profesor Dr. José Daniel Barquero¹ va comentar-me, en una conversa al mig del carrer de les Joies, que havia comprat l’edifici del carrer de les Joies que els moianesos coneixíem per “la farmàcia”.

Jo, aquell dia devia estar pensant en una altra cosa, ja que, a la seva pregunta sobre la història de la casa, tan sols vaig poder respondre que havia estat farmàcia des de principis del segle XX i que em semblava que també hi havia hagut en algun moment un cafè i una sala de ball.

Va ser al cap d’una estona que vaig reaccionar. Aquella casa, o almenys l’indret on s’ubicava, tenien molta més història. Allà mateix, durant el segle XVIII hi havia hagut la Casa del Comú, o sigui, l’Ajuntament de la Vila i que havia estat totalment destruït durant l’incendi de 1839 per part dels Carlins.

D’aqui va sorgir l’idea del Dr. Barquero de fer una petita història per tal de fer un homenatge d’aquell edifici, el qual, a causa de la deixadesa dels darrers anys, i en paraules del mateix Dr. Barquero “era un dels més lletjos de Moià”² però que atresorava darrera les seves parets, una llarga història encara per descubrir.

EsquinaPosats a investigar s’ha anat desvetllant davant nostre una història profundament lligada a Moià i l’avenir dels temps. La casa ha estat testimoni mut de la vida pública moianesa i lloc on, d’una manera o altra, múltiples generacions de moianesos hi han anat fent cap: primer com a Casa del Comú i Ajuntament, després com a lloc de relació social: el cafè i la sala de ball i posteriorment la farmàcia, com a lloc on cercar alleujament per les xacres dels vilatans.

Podríem considerar excessiu focalitzar més de 400 anys d’història moianesa en una sola casa, però cada un dels moments que ha viscut l’edifici el podem situar dins d’un context general i en la vida del poble i, les reformes, modificacions i canvis d’ús que la casa ha anat tenint, ens poden ajudar a exemplificar un moment determinat del nostre passat.

Malauradament no sempre hem trobat tota la informació que desitjàvem de cada període, és el que té fer aquest tipus d’història tan “a la menuda”, les destruccions que han patit els arxius moianesos (i també de molts altres llocs) a causa de múltiples causes ho propicien. De tota manera, espigolar aquí i allà ens ha permès compondre un relat interessant sobre aquest edifici.

Ara, la farmàcia vella, després d’un llarg procés de rehabilitació, reviurà obrint un capítol nou a la seva ja llarga història. Però de moment, descobrirem el seu passat.

 

Ramón Tarter i Fonts,

Historiador.

 

Sobre el Dr. Barquero:
  1. Professor Dr. José Daniel Barquero Cabrero es Director de la Fundació Universitària ESERP -www.eserp.com- i President del Consell Superior Europeu de Doctors -www.consedoc.com-, Institucions en les quals investiga en l’àrea de les Ciències Socials i Econòmiques, de les quals és Professor en diverses universitats nacionals i internacionals. Va treballar als Estats Units –Boston, Washington i Nova York- amb el Dr. Bernays (Assessor de diversos Presidents dels Estats Units i de la Casa Blanca) així com en el Regne Unit, Londres, amb Sir Dr. Sam Black (Assessor de la Casa Reial Britànica i de les empreses més representatives del Regne Unit). Acadèmicament és Doctor per la Facultat de Ciències Humanes i Jurídiques de la Universitat Internacional de Catalunya, Doctor per la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Camilo José Cela de Madrid i Doctor per la Facultat de Comptadoria i Administració de la Universitat Autònoma de Coahuila, Mèxic i economista col·legiat amb el número 13049. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d’Espanya, Acadèmic de la Reial Acadèmia de Doctors, Doctor Honoris Causa per les seves aportacions a les Ciències Socials i Econòmiques d’universitats del Regne Unit, Xina, Federació Russa, Xile, República Dominicana i Veneçuela. És autor de nombrosos llibres d’èxit, publicats per editorials de diferents països del món: Nord-americanes: McGraw-Hill; Angleses: Staffordshire; Portugueses: Porto Editora; Xilenes: Universidad Mayor; Russes: Dielo i Espanyoles: Deusto, Planeta, Gestión-2000, Furtwangen, Lex Nova, Profit, Expansión, Cinco Días.
  2. En el moment en què el Professor Dr. Barquero va adquirir la casa es tractava d’un edifici amb possibilitats però s’ha de reconèixer que si bé tenia potencial, estava molt deteriorada i no s’assemblava gens a l’actual casa.