PREFACI


Excm. Professor Dr. José Daniel Barquero Cabrero

Titular de la Casa

 

La importància de conservar i investigar el patrimoni cultural i arquitectònic radica principalment en què no solament és un testimoni important de la nostra història present i del nostre passat sinó que representa la memòria d’un poble i la seva preservació és una responsabilitat moral envers a les properes generacions.

La primera constància escrita amb el nom del poble de Moià es remunta als anys 912 i 914. La seva església parroquial, datada l’any 939, conserva l’acta de consagració que permet confirmar que existia un petit nucli de població en l’època de Guifré el Pilós. La fira i el mercat van ser concedits l’any 1151 pel comte Ramon Berenguer I, i els Comtes de Barcelona tenien el palau comtal a la vila de Moià que ostentava, ja en el segle X, la seva indiscutible capitalitat de la contrada.

L’any 1356, Pere II concedia a Moià el títol de municipi lliure o reial, i li permetia utilitzar el títol d’Il·lustre i Reial Vila de Moià, i posteriorment, l’any 1384 se li concedia el carreratge de Barcelona, que li conferia tots els drets i privilegis de què gaudien els barcelonins.

Moià s’organitzava com un municipi modern per a la seva època, amb batlle, sotsbatlle, dotze jurats, dos oïdors de comptes, clavari i mostassaf. També comptava amb sotsveguer i diversos consellers, com a representants de l’autoritat reial. A partir de llavors, i per solemne privilegi firmat per Pere el Cerimoniós, la vila de Moià fou incorporada a Barcelona i declarada un dels seus carrers (el carrer de Moià a Barcelona encara existeix), permetent-li gaudir dels privilegis de lloc Reial. És evident doncs l’estreta vinculació de la història de Moià amb els esdeveniments més importants del nostre País, ja que tampoc podem oblidar que va ser el lloc on va néixer l’any 1660 l’il·lustre patriota Rafel Casanova i Comes.

Des del final de l’edat mitjana doncs, la vila de Moià es mostrà com una població amb molta activitat marcoartesanal i més tard industrial. Els principals eixos de l’activitat econòmica foren, en aquells anys, a banda del mercat del diumenge, l’elaboració de vi, aiguardents, teixits i d’altres activitats com la primera fàbrica de manufactura de rellotges d’Espanya, els quals avui en dia encara són molt cobejats pels col·leccionistes. D’aquests rellotges moianesos, el museu de Moià en conserva dos exemplars i un altre la casa objecte d’aquest llibre, el qual té el número de sèrie 485. Aquesta activitat va permetre que els segles XVII i XVIII, Moià experimentés un important creixement econòmic i demogràfic. És en aquest punt on comencem a tenir constància documentada de la casa protagonista d’aquesta història -la qual arriba a 400 anys- en un primer moment com a primer ajuntament, anomenat llavors “Casa de la Vila”, i en aquest llibre coneixereu la seva història, la dels seus habitants i les curioses anècdotes que en ella tingueren lloc, ja que a més a més, durant cinc generacions, és a dir, prop de cent anys, va ser farmàcia, la qual es troba actualment en restauració per ser retornada a la casa.

No puc deixar d’agrair la tasca realitzada per les persones que han fet possible aquest projecte: L’ Alcalde de Moià, Sr. Dionís Guiteras i Rubio, per la seva ferma voluntat i esforç per retornar a la Vila de Moià aquest patrimoni arquitectònic amb 400 anys d’història, també al regidor d’Urbanisme, Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Moià, Sr. Albert Clusella i Vilaseca, per vetllar per una reconstrucció fidedigna de la casa tot just respectant i recuperant les seves façanes històriques, al Regidor de Promoció Econòmica, Sr. Joan Capdevila i Clarà, pel seu suport institucional, a l’arquitecte Municipal, Sr. David Serrabasa Ferré, qui ens va aconsellar en temes tècnics i arquitectònics, i al director de l’obra i arquitecte de la mateixa a la primera fase, Sr. Luis Rodríguez de Llauder Santomà, a l’arquitecte de la segona fase, Sr. Joan Carles Marí, així com a l’enginyer de l’obra, Sr. Sergi Fuster López i a la interiorista i decoradora, Sra. Mónica Argemí Torres.

 

Excm. Professor Dr. José Daniel Barquero Cabrero